L'ESCULTURA
ROMANA.
1.
Característiques Generals
- L'escultura té una gran presència tant en l'àmbit
públic com el privat.
- En general, no és tan important com l'arquitectura
(ornamentació d'edificis o monuments).
- Utilitza els mateixos materials i tècniques que
l'art Grec: la pedra, el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera
perduda).
- L'escultura és molt realista, (retrat, escenes
quotidianes i bèl-liques).
- Té influència: etrusca (El realisme) i grega
(mateixos temes, mitològics, al·legories, certa idealització dels retrats,
relleus narratius ...).
- Triple funció: Propagandística i commemorativa des
del punt de vista polític (recordar persones i fets importants) i Estètica (la
menys important).
- Desenvolupa dos gèneres escultòrics propis: El
retrat i el relleu històric.
2.
El retrat: Realisme i idealisme
Té el seu origen en les màscares de cera dels difunts
que posteriorment passaran a fer-se en materials durs com la terracota, el
bronze o el marbre.
El retrat romà tindrà com a principal objectiu
aconseguir la individualització del rostre del personatge representat. No
obstant això, segons les èpoques, variarà el grau de realisme, d'idealització o
esquematització que presenten.
3. El relleu històric
El relleu històric és un tipus d'escultura monumental que narra un fet històric commemorant-lo a través d'una representació idealitzada.
El relleu es fa sobre suports diferents: decora altars, arcs de triomf, columnes commemoratives, temples, sarcòfags .., a més se subordina al marc arquitectònic on es troba.
 |
| El relleu mostra l'extraordinari domini tècnic a què arriba l'escultura romana |
