dijous, 29 de desembre del 2016

ESCULTURA ROMANA

L'ESCULTURA ROMANA.

1. Característiques Generals

- L'escultura té una gran presència tant en l'àmbit públic com el privat.

- En general, no és tan important com l'arquitectura (ornamentació d'edificis o monuments).

- Utilitza els mateixos materials i tècniques que l'art Grec: la pedra, el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda).

- L'escultura és molt realista, (retrat, escenes quotidianes i bèl-liques).

- Té influència: etrusca (El realisme) i grega (mateixos temes, mitològics, al·legories, certa idealització dels retrats, relleus narratius ...).

- Triple funció: Propagandística i commemorativa des del punt de vista polític (recordar persones i fets importants) i Estètica (la menys important).

- Desenvolupa dos gèneres escultòrics propis: El retrat i el relleu històric.

2. El retrat: Realisme i idealisme

Té el seu origen en les màscares de cera dels difunts que posteriorment passaran a fer-se en materials durs com la terracota, el bronze o el marbre.

El retrat romà tindrà com a principal objectiu aconseguir la individualització del rostre del personatge representat. No obstant això, segons les èpoques, variarà el grau de realisme, d'idealització o esquematització que presenten.


                           



3. El relleu històric

El relleu històric és un tipus d'escultura monumental que narra un fet històric commemorant-lo a través d'una representació idealitzada. 
El relleu es fa sobre suports diferents: decora altars, arcs de triomf, columnes commemoratives, temples, sarcòfags .., a més se subordina al marc arquitectònic on es troba.


El relleu mostra l'extraordinari domini tècnic a què arriba l'escultura romana




LES PRIMERES CIUTATS ROMANES A HISPANIA

LES PRIMERES CIUTATS ROMANES A HISPANIA



Saguntum, l'antiga Arse Ibèrica, va ser una de les ciutats romanes més importants de València. Molts pobles ibers es van convertir en ciutats romanes com Lucentum (Alacant), Illici (Elx) i Valentia (Actual València). Aquestes ciutats es comunicaven entre elles i amb l'imperi romà gràcies a una xarxa de calçades. La més coneguda, la via Augusta. Aquesta via entrava per Sant Joan del Pas i tenia dues direccions, una cap Andalusia, anant per l'altiplà d'Almansa, i l'altra anava cap a Cartagena.
Les primeres ciutats romanes es fundarien en aquests territoris, com Tarraco al nord-est o Itàlica al sud, en ple període d'enfrontament amb Cartago. Des d'aquestes s'expandiria la cultura romana pels territoris que les circumdaven. Altres d'anterior fundació com Qart Hadasht (Actual Cartagena) al sud va passar a ser ciutats romanes.


Ciutats i colònies romanes en la península Ibèrica Creative Commons(c) Wikipedia.org




Ací a Alacant podem trobar l’antiga ciutat de Lucentum, al Tossal de Manises on va nàixer la ciutat d’Alacant.

Aquest lloc és un dels jaciments més importants dins de Comunitat Valenciana i fou declarat Monument Històric-Artístic l'any 1961. Conserva íntegra tota la superfície urbana, uns 30.000 m2. Les muralles tenen un petimetre d'uns 600 m.


Tossal de Manises Creative Commons Flick (c) by Jeff Stvan


dimecres, 28 de desembre del 2016

ART ROMÀ: ANTECEDENTS DE L'ARQUITECTURA

ANTECEDENTS



Els etruscs van desenvolupar tècniques arquitectòniques (arc de mig punt, volta de canó ...), que posteriorment els romans  en van fer pròpies i  van utilitzar en els seus edificis.


De la cultura grega van heretar, a més de diferents tipologies de temples, la utilització dels ordres: dòric, jònic i corinti. L'ordre toscà té origen etrusc, només l'ordre compost és d'origen romà.


L'art romà, per tant, va ser una fusió de l'art grec i l'art etrusc, amb incorporacions pròpies.

Però, a més de copiar dels pobles conquerits, els romans van desenvolupar unes altres creacions basades en l'arc de mig punt i la volta de canó, mitjançant la unió de la corba i la recta fins a arribar a la cúpula, fent els edificis més alts i més complexos.






Un exemple és el Panteó de Roma.

El Panteó d'Agripia ha tingut una gran transcendència en l'arquitectura occidental. En el Renaixement, Brunelleschi va estudiar el Panteó per construir la cúpula del Duomo de Florència. Posteriorment, Bramante i Miquel Àngel van imitar la tècnica al Templet de Sant Pere (Roma). També el neoclassicisme italià amb Antoni Casanova va utilitzar aquest disseny per fer un temple a Possagno.

Panteó d'Agripia Roma