LES XARXES DE COMUNICACIÓ: LES CALÇADES ROMANES

LES VIES DE COMUNICACIÓ

Les calçades romanes es consideren una de les mostres més importants d'enginyeria romana. Des de la ciutat de Roma a la resta de l'imperi Romà es va formar una xarxa molt complexa amb més de 150.000 quilòmetres.

La funció d'aquestes calçades era transportar les mercaderies, protegir les fronteres de la invasió barbara, fent més fàcil el desplaçament de les tropes de l'exèrcit romà.

1. Via nord: Aquesta via anava des de la via Augusta a Tarraco (Tarragona) per dirigir-se a Legio (Lleó), passant per Caesaraugusta (Saragossa), Clunia (Burgos) i Asturica Augusta (Astorga). Es caracteritzava per passar per la província de Tarraconensis, la Carthaginiensis i la Gallecia.

2. Via de la Plata: Aquesta via unia Emerita Augusta (Mèrida) amb (Asturica Augusta (Astorga) i, per tant, connectava les províncies de la Lusitània i la Gallaecia.

3. Via Augusta: fou una via romana que unia la Península d'Hispània amb Roma. Estrictament transcorria al llarg de la costa mediterrània: des dels Pirineus fins a Cadis . Fou la calçada més llarga amb una longitud aproximada de 1.500 km.

Xarxes de Comunicació.Creative Commons by Wikipedia.org

A la Península d'Hispània hi havia, aproximadament, unes 300 vies romanes i sumaven en total més de 8.500 quilòmetres. Aquesta xarxa feia que les províncies romanes es pogueren comunicar. En la Península d'Hispània podem trobar les següents vies o xarxes de comunicació:

Els enginyers militars dirigien la construcció i els esclaus feien les calçades.

El sistema de construcció era molt semblant al d'una muralla.

QUÈ ÉS LA ROMANITZACIÓ

QUÈ ÉS LA ROMANITZACIÓ

És el procés pel qual els pobles conquerits adoptaven la cultura romana, i per tant, és el fet històric més important per a la nostra cultura. Els romans  ens van traspassar als pobles conquerits, els continguts més importants de la seua civilització, tal com són:

1. La llengua

2. El Dret

3. La Religió

4. L'organització política, social, econòmica.

5. El gust estètic.

6. La filosofia

Aquest procés de romanització afectarà d'una forma significativa als pobles conquerits de la part occidental de l'imperi romà, fins al punt que es va generalitzar el llatí, la llegua que parlaven els soldats romans i punt de partida de moltes de les llengües actuals (italià, castellà, valencià, francés...). 

Només l'orient, amb una cultura superior, l'hel-lenística, va mantenir, excepte Dàcia (Romania), la llengua i civilització gregues; la romanització només va modificar lleugerament la cultura.

Per tant, la romanització, caracteritzada per la llatinització, és pròpia de l'Occident de la Mediterrània. El llatí fou la llengua oficial, imposada per l'administració, l'escola, la justícia, l'exèrcit i el comerç. Només algun poble va rebutjar aquesta romanització, com és el cas de l'actual País Basc.

A Hispània el procés va començar el segle III aC, en el marc de la 2a Guerra Púnica i no va acabar fins al 19 aC amb la conquesta dels territoris cantàbrics.

TIPUS D’EDIFICIS ROMANS PÚBLICS

TIPUS D’EDIFICIS  ROMANS PÚBLICS

Edificis religiosos

         Els Temples romans eren edificis dedicats a déus o deesses.

Temple romà de Vic. Creative Commons Flick (c) by Ivan Guerrero

Construccions funeràries (Mausoleu)

Un mausoleu romà és un tipus de monument funerari que transforma la tomba en un santuari destinat al culte de la memòria del difunt. També serveix d’enterrament per a diferents membres d’una mateixa família.

Mausoleu d'Adriano S.II dC. Creative Commons Flick (c) by Pablo Cabezos

Monuments Commemoratius:

Columnes commemoratives: Les columnes commemoratives servien per recordar i exaltar fets importants per a Roma.

Columna commemorativa Trajana. Creative Commons Flick (c) by Antonio Marín Segòvia

        

Arc de Triomf: commemoraven fets importants, dels emperadors, com les columnes

Arc de Triomf de Constantí. Creative Commons Flick (c) by Maimodines

Edificis administratius

Cúria: l'Edifici on es reunia el govern de la ciutat per redactar i aprovar les lleis del poble.

Curia Júlia. Creative Commons Flick (c) by Taver

 Basílica: Estava  destinat a transaccions comercials, l’administració de justícia i altres actes públics.

Basílica romana Lepis Magna (Libia) Creative Commons Flick (c) Gordontour

Edificis Civils

Amfiteatre: Als Amfiteatres els romans podien veure-hi espectacles de lluita entre gladiadors, feres salvatges i, fins i tot, batalles navals.

Coliseu de Roma. Creative Commos Flick (c)Katherine Sarango

Circ romà: eren utilitzats per a les curses de carros. Era un edifici allargat, amb arena, com l'amfiteatre, dividida per un terraplé allargat al mig (spina).

Circ romà de Mérida Creative Commons Flick (c) Fernando

 Teatre romà: s’assemblava molt al teatre dels grecs: un espai semicircular on hi havia les graderies, un espai per l’orquestra i un escenari.

Teatre romà de Sagunt Creative Commons Flick (c) Antonio Marín Segovia

Termes romanes: Els romans i romanes, sovint, anaven a les TERMES. Després de fer una mica d’esport, anaven a les diferents sales de bany, amb aigua freda, tèbia, o calenta. També hi havia sales de massatges, depilació i perfums.

Termes romanes de Braga (Portugal) Creative Commons Flick (c) by Turismo en Portugal

Obres Públiques

Calçades: Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’imperi Romà. Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi.

Calçades romanes de la península Ibèrica Creative Commons (c) by Wikipedia.org

 Aqüeductes: una construcció que servia per fer arribar l’aigua a la ciutat desviada dels rius més propers o de les fonts de les muntanyes.

Aqüeducte de Segòvia Creative Commons Flick (c) by Alberto Varela

ESCULTURA ROMANA

L'ESCULTURA ROMANA.

1. Característiques Generals

- L'escultura té una gran presència tant en l'àmbit públic com el privat.

- En general, no és tan important com l'arquitectura (ornamentació d'edificis o monuments).

- Utilitza els mateixos materials i tècniques que l'art Grec: la pedra, el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda).

- L'escultura és molt realista, (retrat, escenes quotidianes i bèl-liques).

- Té influència: etrusca (El realisme) i grega (mateixos temes, mitològics, al·legories, certa idealització dels retrats, relleus narratius ...).

- Triple funció: Propagandística i commemorativa des del punt de vista polític (recordar persones i fets importants) i Estètica (la menys important).

- Desenvolupa dos gèneres escultòrics propis: El retrat i el relleu històric.

2. El retrat: Realisme i idealisme

Té el seu origen en les màscares de cera dels difunts que posteriorment passaran a fer-se en materials durs com la terracota, el bronze o el marbre.

El retrat romà tindrà com a principal objectiu aconseguir la individualització del rostre del personatge representat. No obstant això, segons les èpoques, variarà el grau de realisme, d'idealització o esquematització que presenten.

                           

  

3. El relleu històric

El relleu històric és un tipus d'escultura monumental que narra un fet històric commemorant-lo a través d'una representació idealitzada. 

El relleu es fa sobre suports diferents: decora altars, arcs de triomf, columnes commemoratives, temples, sarcòfags .., a més se subordina al marc arquitectònic on es troba.

BIBLIOGRAFIA

http://historiadelartfedacamilcar.blogspot.com.es/2014/11/l-romana.html

http://hdartantonio.blogspot.com.es/search/label/relleu%20hist%C3%B2ric

http://www.selectividad.tv/S_A_5_1_5_S_la_escultura_romana.html

PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA DE LA CIUTAT ROMANA

PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA DE LA CIUTAT ROMANA

Existien dues vies principals: La via DECUMANUS que anava d'Est a l'Oest i la via del CARDO, de Nord a Sud. Al centre de les dues vies hi havia el FÒRUM, centre administratiu, comercial i d'oci. Les seues dimensions eren proporcionals al nombre d'habitants que tenia la ciutat. Un exemple significatiu és el fòrum de Roma. 

Els tipus d'habitatge en una ciutat romana estava relacionat amb l'estatus social i la riquesa familiar. 

Les Insulaes: Eren edificis de 3 o 4 altures, on vivien gent de classe social baixa, en el mateix pis podien viure més d'una família. Estaven fets de materials pèssims. Aquest tipus tenia molt poques condicions higièniques, normalment no disposaven de conduccions d'aigua. 

La Domus: És la casa típica romana, en cara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. Són habitatges privats, de gent rica i poderosa, estructurats al voltant d'un pati central. 

Les Villes: Grans habitatges dels més rics, situades al camp, per viure i per treballar dins de les explotacions agràries.

LA PINTURA ROMANA

LA PINTURA ROMANA

Les pintures romanes estaven en les parets de les domus dels romans amb més diners, generalment eren "pintures al fresc".

La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les càmeres funeràries etrusques i de la pintura grega. Tanmateix, les restes conservades són mínimes i gairebé es reduïxen a les trobades a la ciutat de Pompeia i Herculano, on els historiadors han establit 4 estils:

Hi ha quatre estils o tipus decoratius pompeians:

     1. Primer estil pompeià (àrea hel·lenística dels segles I-II aC): Estil d'incrustació, amb gran influència grega, imita columnes o grans lloses de marbre.

La vila d'Arianna_Creative Commons (C) By wikipedia.org

2. Segon estil o estil arquitectònic cap al 120 aC Imita elements arquitectònics pintats,         com si s'obrís el mur a l'exterior. Quan va evolucionar va incorporar escenes humanes o       mitològiques al centre de la paret.

La Vila dels misteris de Pompeia. Creative Commos (C) by Wikipedia.org

3. Tercer estil  o estil ornamental (fins a la meitat del segle I amb l'emperador Claudi). Ens troben una arquitectura fantàstica de perspectives impossibles. Obre finestres al mig de les parets a un món irreal. Són freqüents les escultures pintades.

 Casa Lucretius. Creative Commos (C) by Wikipedia.org

4.  Quart estil  o il-lusionista (Pompeia l'any 60). Reapareixen les arquitectures del segon estil, amb escenes d'amor, picaresques, mitològiques i de la vida quotidiana familiar. Algunes imiten obres teatrals, representant personatges amb cortinatges, telons ... 

 Creative Commos (C) by Wikipedia.org

ELS ORÍGENS LLEGENDARIS DE ROMA

ELS ORÍGENS LLEGENDARIS DE ROMA

Hi ha diferents versions o llegendes sobre el naixement de la ciutat de Roma, però els romans van explicar els orígens de la ciutat a partir d'una història concreta. Aquesta narració conta com els bessons, Ròmul i Rem, descendents del troià Enees, van fundar la ciutat de Roma l’any 753 aC.

Els bessons, Ròmul i Rem, fills del déu Mart i d’una descendent d’Enees, Rea Silva, van ser abandonats al Tíber, però van ser salvats per una lloba, que els va alletar. Quan es van fer grans van fundar la ciutat al turó del Palatí.

Ròmul i Rem. Creative Commos Flick (c) by Pablo González

  

CRONOLOGIA ROMANA

Roma va ser, durant molt de temps, una petita ciutat de la península Itàlica governanda per la monarquia. Però al Segle VI aC els seus habitants, cansats de la situació,  van expulsar els reis i es van constituir en República.

Després de nombroses guerres, Roma es va apoderar de les terres que envoltaven la Mediterrània des de la península Ibèrica fins a l’Orient, i va convertir aquest mar en el Mare Nostrum.

Acabat el període de conquestes, Roma es va transformar en un Imperi. Els segles  I i II d C van ser els de la pax romana, època on l’imperi va aconseguir la màxima prosperitat i plenitud.

A partir del segle I dC els romans van dominar el món, i a més de construir ciutats, ponts i carreteres/calçades, aqüeductes, van expandir la seua cultura i la seua llegua: el llatí.

A partir del Segle III, L’imperi va entrar en crisi i va patir els atacs dels pobles bàrbars. L’any 476, la ciutat de Roma va ser conquerida i l’imperi Romà va desaparéixer.

Cronologia de l'imperi romà Creative Commons (c) by Global Història wikispace

L’IMPERI ROMÀ (27 aC-476 dC)

L’imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC pel SENAT, que li va atorgar també el nom d’August, que té el significat de “escollit pels déus”.

Durant l’imperi cal diferenciar dues etapes:

Primera etapa: Un període d’esplendor i prosperitat denominat “La Pax Romana” (Segle I, II,III).

Segona etapa: Període de crisi, divisió, destrucció i invasió de L’imperi Romà (Segle II al 476).

Expansió de l'Imperi Romà el 218 aC (vermell), 89 aC (rosa), 44 aC (taronja), 14 d.C. (groc), i 117 d.C. (verd). Creative Commns (c) by Wikipedia.org